Datos del Pueblo |
Sant Joan De Vilatorrada |
Pueblo |
Sant Joan de Vilatorrada |
Municipio |
|
Provincia |
Barcelona |
Comunidad |
Cataluña |
Habt. / Ine 2005 |
10661 |
|
Ayuntamiento |
Dirección |
Major, 91-93 |
Código postal |
08250 |
Teléfono |
93-8764040 |
Fax |
93-8764440 |
Oficina Turismo |
Contactar con telf. citado |
Web Oficial |
Sant Joan De Vilatorrada |
Web de Interés |
Sant Joan de Vilatorrada historia i dades d´interes |
E-mail municipio |
st.joanv@santjoanvilatorrada.cat |
El primer document escrit des de la vila es remonta al 16 de febrer de 1032, on es fa constar la venda d'una part de l'església i el cementiri. S'ha de dir que per aquelles dates Sant Joan era simplement una parròquia, no hi havia un nucli establert. Durant l'època feudal, l'agricultura va ser la base de subsistència de la població i Sant Martí de Torroella, un dels dos nuclis, va prendre més importància que Sant Joan, fins i tot va ser poble abans.
El poble de Sant Joan de Vilatorrada (277 m) té el seu
origen en la probable vil·la torrada, o torrejada (guarnida de torres), de la
qual seria testimoni arqueològic una petita ara romana dedicada a la deessa
Diana, descoberta l'any 1949 en el recinte del temple parroquial vell i
traslladada al Museu Comarcal de Manresa.
L'església de Sant Joan és esmentada l'any 1020 en l'acta de redotació de Santa
Maria de Manresa, dins la rodalia de la qual era inclosa des de la consagració
d'aquell antic temple, celebrada pels volts del 937. És un edifici curiós, avui
sense culte, format per dues naus paral·leles de planta rectangular i cobertes
amb volta apuntada; una d'elles és datable al segle XII i l'altra és un afegit
més modern, al costat de migdia de l'antiga, amb la qual es comunica per un gran
arc obert a la paret mitgera.
Entre els segles XV i XIX, hi van haver nombrosos conflictes, especialment
guerres, pestes i el famós bandolerisme, però Sant Joan de Vilatorrada va patir,
especialment, la invasió de l'Armada francesa. El 1833 es van formar els
municipis mitjançant diverses lleis, fet molt important ja que va ser quan els
tres nuclis van formar part d'un.
El poble de Sant Joan de Vilatorrada
L'any 1963, el municipi prengué oficialment el nom de Sant
Joan de Torroella. Abans d'aquesta data es deia Sant Martí de Torroella. El
topònim Vilatorradadeclara un probable origen romà (una vil·la agrícola,
protegida per torres); Torroellaal·ludeix a una petita torre o guàrdia medieval.
No són aquests els únics noms que ha rebut el municipi, ja que el 1937 es digué
oficialment Vilatorrada de Cardener.
El terme comprèn, a més del poble de Sant Joan de Vilatorrada, cap administratiu,
el poble de Sant Martí de Torroella, la caseria de Joncadella i un nombre
destacat de masies, entre les quals cal esmentar les de Can Pla i Can Canals Nou,
les de Besora, Mollet i les Torres de Bages
Sant Martí de Torroella és un lloc de pas, amb un passat vinculat al conreu de
la vinya i amb una relació estreta, en els seus orígens, amb el monestir de Sant
Benet de Bages.
A l’hora de parlar del nostre poble, és del tot imprescindible fer esment de
Sant Joan de Vilatorrada i de Joncadella atès que tots tres nuclis de població
s’han anat lligant al llarg de la història i els llaços que els uneixen fan que
siguin tres peces d’un puzzle comú.
El Santuari de la Mare de Déu de Juncadella, patrona del Pla de Bages, és
situat en un planell a mà esquerra del riu Cardener, a un quilòmetre de
distancia de la carretera de Manresa a Bassella (o de Cardona i Solsona) en el
quilòmetre 5 d’aquesta.. Pertany a la parròquia de Sant Martí de Torruella, del
bisbat de Vic i arxiprestat del Bages-Sud.
Venerada des de temps immemorial la imatge de la Verge
titular hauria estat trobada ,segons tradició popular- en una petita cova
coberta de joncs. Aquest seria l’origen del topònim que, des del segle XI,
trobem documentat amb diverses formes derivades del llatí juncus (jonc).
La imatge de la Mare de Déu és una talla moderna —beneïda l'any 1949— inspirada
en la imatge gòtica, ja molt malmesa i alterada per restauracions i adaptacions,
cremada juntament amb el retaule i tot l'interior de l'església al juliol del
1936. L'atribut —o complement— iconogràfic dels dos captius agenollats al peu de
la Verge data de temps immemorial. Hom els relaciona amb l'alliberament de dos
fills de feligresia, dels masos Besora i Mollet, presoners dels sarraïns.(ftes y
fotos ver links de la ficha)