El municipi de Sant Andreu de Llavaneres està situat entre el mar i la muntanya i té una extensió territorial d'11,9 km².

Pertany a la comarca del Maresme i limita a ponent amb Mataró, a llevant amb Sant Vicenç de Montalt, al nord amb Dosrius i al sud amb el mar Mediterrani. El turó del Montalt, de 594 metres, és el punt més alt del nostre terme. La vegetació està formada bàsicament per boscos de pins i alzines al sector muntanyós

Vista de Sant Andreu de Llavaneres

La costa és baixa i arenosa i, com a tota la comarca, és resseguida per la carretera N-II i la línia del ferrocarril de Barcelona a Girona per la costa, que hi té un baixador, prop del barri de Can Sanç de Mar, que no tingué el desenvolupament típic dels barris marítims del Maresme, malgrat que en l'actualitat, gràcies al turisme i a la funció residencial del terme, és força urbanitzat.

Inicialment, el poble estava format per nombroses masies escampades pel sector muntanyós, presidides per l'antiga església parroquial. Podem contemplar més de 30 bells exemples de masies que formen un preuat patrimoni arquitectònic del nostre poble. Podem esmentar:
- Can Cabotí i can Lloreda, entre les de base romànica amb finestres conopials de gòtic florit;
- Can Berenguer i can Catà de la vall i can Cornell, com a exemples de masies fortificades i amb elements gotitzants;
- Can Amat, can Morera dels Tarongers, can Trias i can Casals com a exponent de la importància agrícola per la dimensió dels seus cellers, etc.

Ca l'Alfaro en Sant Andreu de Llavaneres

Al segle XVII ja existien alguns dels carrers actuals, però serà a partir del segle XVIII quan trobarem més definits alguns d'ells: carrer de Munt, carrer de Baix, carrer del Mig, carrer del Doctor i carrer dels Clòsens. La resta formaven veïnats o verals. El barri de can Sanç es va poblar a la segona meitat del segle XIX per mariners i pescadors que construïen una línia de casetes amb planta baixa i pis.

El barri marítim
La riera
Nucli urbà: Ca l'Alfaro, l'Església parroquial
L'empremta modernista
Molí d'en Cabot
Rocs de Sant Magí
Església antiga i ermita de la Llorita

La primitiva parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, aïllada al nord de la població, en una elevació, voltada de boscos, es bastí sobre un edifici anterior (probablement romànic) al llarg del segle XVI (1508-23 i 1570-74), en estil gòtic tardà, d'una nau, d'austera façana de pedra i campanar de torre quadrada; es conserva en bon estat i al costat hi ha el cementiri. Fou decorada a la fi del mateix segle XVI amb un magnífic retaule barroc, amb escultures de Gaspar Huguet i pintures de Cèsar Corona, ara conservat a l'església del centre de la vila. El Sant Crist adquirit el 1636 també es conserva al nou temple.

La població té edificis interessants, especialment del primer terç del segle actual, modernistes o postmodernistes; es destaquen la Torre Gran (que després de la guerra civil i fins fa uns anys fou l'Hotel del Parc, de luxe) i la Casa Romanyà, ara seu de l'entitat cultural Associació Familiar El Casal (que inclou el Museu de Sant Andreu de Llavaneres), ambdues obres de l'arquitecte Josep Coll i Vilaclara. Es destaquen també la casa de la vila, la Torre Alfaro (actualment Parc Municipal), la Casa Farnés, les cases de la família Mates i d'altres. A migdia del poble hi ha el Club de Golf Llavaneres (1945) i al sector de la costa pròxim al terme de Sant Vicenç de Montalt hi ha un port esportiu, el Club Nàutic del Balís.

Un dels productes més coneguts de la nostra cuina són els pèsols de Llavaneres que us convidem a degustar a la Mostra Gastronòmica i Festa del Pèsol que se celebra cada any durant el mes d'abril.

pèsols de Llavaneres

Durant el mes de novembre, coincidint amb la Festa Major d'hivern, s'organitza la Mostra de Productes Típics de Sant Andreu de Llavaneres, en la qual també podreu tastar dos protagonistes emblemàtics de la nostra taula: les pomes farcides i la coca de Llavaneres.

Pel juny (el dia 29) se celebra un aplec a la capella de Sant Pere a Can Sanç de Mar, que ja és documentat el 1601. Pel juliol (el tercer diumenge) se celebra la festa major de la Minerva i pel novembre (el dia 30), la festa major d'hivern en honor de sant Andreu.(ftes y fotos ver links de la ficha)