Datos del Pueblo |
Sant Andreu De Llavaneres |
Pueblo |
Sant Andreu de Llavaneres |
Municipio |
|
Provincia |
Barcelona |
Comunidad |
Cataluña |
Habt. / Ine 2005 |
10009 |
|
Ayuntamiento |
Dirección |
Pl. Vila, 1 |
Código postal |
08392 |
Teléfono |
93-7023600 |
Fax |
93-7952630 |
Oficina Turismo |
Contactar con telf. citado |
Web Oficial |
Sant Andreu De Llavaneres |
Web de Interés |
Sant Andreu de Llavaneres, turisme natural i gastronomic |
E-mail municipio |
ajuntament@llavaneres.es |
El municipi de Sant Andreu de Llavaneres està situat entre
el mar i la muntanya i té una extensió territorial d'11,9 km².
Pertany a la comarca del Maresme i limita a ponent amb Mataró, a llevant amb
Sant Vicenç de Montalt, al nord amb Dosrius i al sud amb el mar Mediterrani. El
turó del Montalt, de 594 metres, és el punt més alt del nostre terme. La
vegetació està formada bàsicament per boscos de pins i alzines al sector
muntanyós
Vista de Sant Andreu de Llavaneres
La costa és baixa i arenosa i, com a tota la comarca, és
resseguida per la carretera N-II i la línia del ferrocarril de Barcelona a
Girona per la costa, que hi té un baixador, prop del barri de Can Sanç de Mar,
que no tingué el desenvolupament típic dels barris marítims del Maresme, malgrat
que en l'actualitat, gràcies al turisme i a la funció residencial del terme, és
força urbanitzat.
Inicialment, el poble estava format per nombroses masies escampades pel sector
muntanyós, presidides per l'antiga església parroquial. Podem contemplar més de
30 bells exemples de masies que formen un preuat patrimoni arquitectònic del
nostre poble. Podem esmentar:
- Can Cabotí i can Lloreda, entre les de base romànica amb finestres conopials
de gòtic florit;
- Can Berenguer i can Catà de la vall i can Cornell, com a exemples de masies
fortificades i amb elements gotitzants;
- Can Amat, can Morera dels Tarongers, can Trias i can Casals com a exponent de
la importància agrícola per la dimensió dels seus cellers, etc.
Ca l'Alfaro en Sant Andreu de Llavaneres
Al segle XVII ja existien alguns dels carrers actuals,
però serà a partir del segle XVIII quan trobarem més definits alguns d'ells:
carrer de Munt, carrer de Baix, carrer del Mig, carrer del Doctor i carrer dels
Clòsens. La resta formaven veïnats o verals. El barri de can Sanç es va poblar a
la segona meitat del segle XIX per mariners i pescadors que construïen una línia
de casetes amb planta baixa i pis.
El barri marítim
La riera
Nucli urbà: Ca l'Alfaro, l'Església parroquial
L'empremta modernista
Molí d'en Cabot
Rocs de Sant Magí
Església antiga i ermita de la Llorita
La primitiva parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, aïllada al nord de la
població, en una elevació, voltada de boscos, es bastí sobre un edifici anterior
(probablement romànic) al llarg del segle XVI (1508-23 i 1570-74), en estil
gòtic tardà, d'una nau, d'austera façana de pedra i campanar de torre quadrada;
es conserva en bon estat i al costat hi ha el cementiri. Fou decorada a la fi
del mateix segle XVI amb un magnífic retaule barroc, amb escultures de Gaspar
Huguet i pintures de Cèsar Corona, ara conservat a l'església del centre de la
vila. El Sant Crist adquirit el 1636 també es conserva al nou temple.
La població té edificis interessants, especialment del primer terç del segle
actual, modernistes o postmodernistes; es destaquen la Torre Gran (que després
de la guerra civil i fins fa uns anys fou l'Hotel del Parc, de luxe) i la Casa
Romanyà, ara seu de l'entitat cultural Associació Familiar El Casal (que inclou
el Museu de Sant Andreu de Llavaneres), ambdues obres de l'arquitecte Josep Coll
i Vilaclara. Es destaquen també la casa de la vila, la Torre Alfaro (actualment
Parc Municipal), la Casa Farnés, les cases de la família Mates i d'altres. A
migdia del poble hi ha el Club de Golf Llavaneres (1945) i al sector de la costa
pròxim al terme de Sant Vicenç de Montalt hi ha un port esportiu, el Club Nàutic
del Balís.
Un dels productes més coneguts de la nostra cuina són els pèsols de Llavaneres
que us convidem a degustar a la Mostra Gastronòmica i Festa del Pèsol que se
celebra cada any durant el mes d'abril.
Durant el mes de novembre, coincidint amb la Festa Major
d'hivern, s'organitza la Mostra de Productes Típics de Sant Andreu de Llavaneres,
en la qual també podreu tastar dos protagonistes emblemàtics de la nostra taula:
les pomes farcides i la coca de Llavaneres.
Pel juny (el dia 29) se celebra un aplec a la capella de Sant Pere a Can Sanç de
Mar, que ja és documentat el 1601. Pel juliol (el tercer diumenge) se celebra la
festa major de la Minerva i pel novembre (el dia 30), la festa major d'hivern en
honor de sant Andreu.(ftes y fotos ver links de la ficha)