El municipi de Moià, de 75,15 km², es troba al bell mig de la comarca del Moianès de la que n'és cap. Limita al N amb el municipi bagenc de l'Estany, a l'E amb els termes osonencs de Muntanyola i Collsuspina, al S amb els municipis del Vallès Oriental, de Castellcir i de Castellterçol, i amb el municipi bagenc de Monistrol de Calders; a l'W limita amb els termes de Calders, d'Avinyó i Santa Maria d'Oló.

Els primers documents on se cita el terme es troben en els anys 912 i 914. De l'any 939 es conserva l'acta de consagració de l'església parroquial, d'on es desprèn que ja existia un petit nucli de població en l'època de Guifré el Pilós. L'any 1151, el compte Ramon Berenguer va instituir-hi una fira i un mercat.

L'any 1385 la vila es redimeix del jou feudal de la família Planella i el rei Pere III li concedeix el privilegi de ser carrer de Barcelona, confirmat en 1393 pel rei Joan. Entre els segles XVI i XVIII hi va tenir gran importància la indústria llanera, que convertí Moià en un dels principals centres tèxtils del Principat.El Gremi de Paraires i Teixidors hi va ser establert en 1523.

Torre de l´Esglesia parroquial de Moià

L'església parroquial i arxiprestal de Santa Maria de Moià, servida per una comunitat de preveres i beneficiats, constituïda al llarg del segle XVI i que arriba a comptar amb un nombre de trenta beneficiaris, de patronat de gent de la vila, es va començar el 1674 i es va acabar el 1722.

Consta d'una gran nau, amb creuer, coronada per una cúpula, amb una treballada i elegant portada barroca al mur de ponent i una de més petita a la part nord que dóna a la plaça del mercat. El campanar, reformat el 1992, és tot de pedra ben treballada, de forma octagonal amb grans finestrals al pis de les campanes i amb una cornisa, sostinguda per atlants sobre seu, que té una gran barana amb poms i arcuacions i cimbori d'arcs lleugers sobre seu.

Els vells carrerons de la vila i la plaça, en part porticada, tenen molts altres edificis notables com el Casal Parroquial, antic palau de l'administració de la sots-vegueria, el Casal del Gremi, de la plaça de Colom, que recorda l'esplendor industrial de la vila, el Casal Cerdanyà, jutjat comarcal en temps de Ferran VII i de la regència de Maria Cristina, Ca l'Andreu o la Casa Dalmau Casasses, bonic edifici neoclàssic, l'antic hospital fundat al segle XIII i que des del 1858 fins als temps moderns fou casa de la vila, els antics casals de gent benestant convertits ara en rectoria o casa de la vila, etc.

Museus i Coves a Moià

Les coves de Toll són unes coves prehistòriques situades a Moià (Barcelona) a la Catalunya central que tenen un total de 1.148 m. de profunditat, la part visitable és de 180.55 m. i té forma de L.

En el museu arqueològic de Moià podem veure les restes trobades al complex de les coves prehistòriques del Toll. Aquest complex l’integren quatre cavernes i un avenc que es formaren durant el període del Pliocè en el Quaternari.

Coves de Toll, museu arqueologic de Moià

Al poble de Moià hi ha la casa on va néixer l’any 1660 en Rafael Casanova, Conseller de la Ciutat de Barcelona i heroi de la defensa d'aquesta durant el setge de la ciutat per les tropes borbòniques el 1714. Actualment la casa és el Museu Rafael Casanova. L’edifici que ja existia el 1570, va ser adquirit a mitjans del s. XVII per la família Casanova que el va ampliar.

Conserva una bella finestra gòtica i a la planta noble, es pot veure la decoració pictòrica de la planta noble del s. XVIII, amb el cicle d’Ester.

Altres indrets del terme

El castell de Clarà
Castellnou de la Plana
El castell de Rodors
Sant Pere de Ferrerons
Santa Eugènia de Gomar
Altres masies i capelles
Els jaciments arqueològics

La festa major d'estiu s'escau el 15 d'agost, i el 17 del mateix més es fa la festa de l'Arbre Fruiter, des del 1904 i, coincidint amb aquesta diada, el 1916 s'incorporà l'homenatge a la vellesa. Per l'agost s'organitza amb gran èxit el Festival de Música Francesc Viñas. la companyia de teatre "LA FURA DELS BAUS",fou fundada a Moià i per actors moianesos (ftes y fotos ver links de la ficha)