El poble de Mirambell és la segona entitat històrica del terme. És un típic poble de cases apilonades en el puig on es troben les restes, encara notables, del castell de Mirambell.

L’església originària de Sant Pere de Mirambell, en la primera notícia que disposem del 1039, es trobava fora del nucli i adossada al cementiri.

Esglesia de Sant Pere de Mirambell

El castell era propietat dels Cardona i està documentat per primera vegada, com l’església, el 1039. Des de la primera reconstrucció de l’església de Sant Pere de Mirambell -a mitjans del segle XII- aquesta va ser dedicada a Sant Pere i a Sant Sadurní.

L'església és d'una sola nau, amb absis semicircular a la capçalera. La nau és coberta amb una volta de mig punt, mentre que l'absis ho és amb una volta de quart d'esfera. Prop de la capçalera, s'hi han obert dues capelles laterals poc profundes, acabades amb arcs de mig punt adovellats i que s'hi van afegir en una època posterior.

La porta oberta a ponent com les finestres que hi ha actualment no tenen res a veure amb l'obra romànica, ja que l'església ha sofert diverses remodelacions. Es conserva però, al costat de l'actual finestró de l'absis, una llinda de finestra, reutilitzada com a carreu, que és un bloc monolític retallat interiorment en forma d'arc de mig punt ique possiblement havia emmarcat la finestra absidial.

Avui dia hi ha dues importants indústries de ceràmica sota Durfort, de la família Sugrañes, l'anomenada Gres Català i la de teules Fills d'I. Sugrañes (ftes y fotos ver links de la ficha)