BARCELONA

Datos del Pueblo

Els Monjos (Santa Margarida)

Pueblo

Cap de Municipi: Els Monjos

Municipio

Santa Margarida i els Monjos / Comarcas: Alt Penedes

Provincia

Barcelona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

4827

 

Ayuntamiento

Dirección

Avinguda de Catalunya, 74

Código postal

08730

Teléfono

93-8980211

Fax

93-8980360

Oficina Turismo

Contactar con telf. citado

Web Oficial

Els Monjos

Web de Interés

Santa Margarida i els Monjos

E-mail municipio

st.m.monjos@diba.cat
 

Poble i cap de municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), situat a l'esquerra del riu de Foix, a banda i banda de la carretera de Barcelona a Tarragona.

El poble dels Monjos (nom amb què popularment es coneix el municipi en la comarca) és el cap de municipi. Els seus orígens provenen d'un molí fariner, situat vora el riu de Foix, que el monestir de Santes Creus obtingué el 1322 per una permuta amb la Pia Almoina de Barcelona, i que aviat prengué el nom de molí dels Monjos. Posteriorment, l'afavorí el pas de la carretera nacional.

És situat a l'entreforc format per la riera de la Maçana (o de Llitrà) i el riu de Foix, a una altitud de 160 m. La seva església parroquial és dedicada, també, a Santa Margarida

El poble dels Monjos

El poble dels Monjos

Entre altres associacions destaca al municipi la Societat Coral i d'Esbarjo la Margaridense, que, fundada el 1907, aplega les principals activitats de caire recreatiu i cultural que es fan al municipi. Hom disposa d'una biblioteca municipal amb 1 603 volums. La festa major de la població s'escau pel 20 de juliol, festivitat de Santa Margarida.

El personatge més destacat nascut a Santa Margarida és sant Ramon de Penyafort (1185-Barcelona 1275), fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina.

Castell de Penyafort: Antic casal senyorial a l'esquerra del riu de Foix, aigua avall de Santa Margarida. Segons la tradició hi nasqué sant Ramon de Penyafort vers el 1180, i del primitiu edifici resten uns torricons i llenços de murs. El 1603 n'era propietària la família Espuny, que el vengué als dominicans, els quals hi construïren el convent i l'església actuals, ampliats i renovats al s XVIII. Fou secularitzat i venut el 1837, però conserva encara el culte i el caràcter de santuari. En el presbiteri es guardaren molt de temps les restes de Ramon de Penyafort i de fra Joan Guasc, fundador del convent, traslladades després a Barcelona.

Castell de Penyafort

Castell de Penyafort

L’edifici:

La part més antiga d’aquest conjunt arquitectònic és una torre de planta circular, probablement anterior al segle XII, envoltada parcialment per diverses cambres disposades en semicercle. Es tracta de les restes de la casa natal de Raimon de Penyafort (1185-1275), i és una petita fortificació que depenia del Castell d’Olèrdola. El seu interior conserva unes pintures murals força interessants, i una volta d’aresta gòtica amb una clau que mostra l’escut d’armes dels Espuny, senyors del castell a les darreries de l’edat mitjana i impulsors de la posterior construcció del convent.

El conjunt comprèn diversos edificis, disposats en forma d’U i construïts a partir de 1602, convertint-se en convent dominicà, amb una església d’una sola nau, de 30 metres de llargada per 9 d’amplada amb capelles laterals, i dues ales de planta rectangular, amb la planta baixa destinada a usos agrícoles i el pis a espais residencials.

El pis ocupa la part frontal i la lateral de l’edifici. Algunes dependències es troben dins l’edificació medieval de la torre, i des d’aquí es comunica amb el cor de l’església. Hi ha un espai dedicat a cuina, banys, una gran sala-menjador de 22 m. de llarg i un total de setze dormitoris, tots exteriors, d’entre 15 i 22 metres quadrats, coberts per voltes catalanes rebaixades.

El conjunt es complementa amb unes golfes damunt tota la superfície residencial, i un gran mirador, d’11 x 8 mts. amb arcades a tots els quatre costats, des d’on s’observen unes magnífiques vistes de la plana del Penedès.

A l'altre costat del riu s'ha anat formant el sector d'eixample industrial, que s'ha arribat a unir amb el barri del Pla de l'Estació, al costat de la línia del ferrocarril de Barcelona a Tarragona. Els Monjos era una antiga quadra dependent de la parròquia de Santa Margarida. (ftes y fotos ver links de la ficha)

buscador google
Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua