BARCELONA

Datos del Pueblo

Castellbisbal

Pueblo

Castellbisbal

Municipio

Castellbisbal / Comarcas: Valles Occidental

Provincia

Barcelona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

11540

 

Ayuntamiento

Dirección

Avinguda de Pau Casals, 9

Código postal

08755

Teléfono

93-7720225

Fax

93-7721307

Oficina Turismo

Contactar con telf. citado

Web Oficial

Castellbisbal

Web de Interés

Castellbisbal, el poble i l´entorn

E-mail municipio

bustia@castellbisbal.cat
 

Ben Viure era el nom del nostre poble fins a la meitat del segle XII; llavors van començar a anomenar-lo Castell del Bisbe per ser feudatari de la seu barcelonina, d'on va derivar fins l'època actual el nom de Castellbisbal, excepte durant set mesos de la Guerra Civil, que li van dir Fruiters.

Castellbisbal Municipi del Vallès Occidental

Castellbisbal

El primer senyor del castell, conegut, era de la família dels Castellvell, 1045; Ramon Beremon fou el primer dels Castellbisbal, 1137; i Arnau d'Orcau l'últim, 1472. El rei Joan II d'Antequera lliurà el castell a la família Requesens, i mentre n'era senyora Mència, va manar construir l'actual temple de Sant Vicenç de Castellbisbal, 1580-1592. Convertits els senyors del castell en noblesa de palau, van anar a residir a la cort reial, allunyant-se dels senyorius. Altres senyors foren els Fajardo, 1650, els Álvarez de Toledo, 1727, i finalment la comtessa de Sobradiel, 1860.

PATRIMONI HISTÒRIC:

ELS COLUMBARIS
PONT DEL DIABLE
TORRE FOSSADA
ESGLÉSIA PARROQUIAL
ERMITA DEL CASTELL
ERMITA DE CAN PEDREROL DE BAIX
PEDRERA DE CAN CAMPANYÀ

A la propietat de Ca N'Ametller hi ha situat un roure centenari, el qual esta en tràmits de declarar-se d'interès local.

Castellbisbal PONT DEL DIABLEMalgrat estar considerat el símbol de Martorell, la meitat del pont amb l'arcada romana de l'arc de triomf, el mur de contenció de la Via Augusta

Pont del Diable

Aquest arbre exemplar és un roure martinenc (Quercus pubescens). És calcula que la mida aproximada es d'uns 15 a 20 metres d'alçada i que té un diametre de 4,2 metres a 1 metre del terra.

El Llobregat forma el límit sud-occidental del terme fins a la confluència amb la riera de Rubí, límit sud-oriental. Fins el 1960, l'economia del municipi era bàsicament agrícola: vinya, cereals, lleguminoses, ametllers i oliveres, al secà, arbres fruiters i hortalisses, al regadiu. Fou posteriorment alterada per l'extracció de graves i argiles, i l'establiment de set polígons industrials (hi ha fàbriques de ceràmica, vidres, plàstics, licors, productes químics, llums, mobles, pinsos; indústries de la construcció, metal·lúrgiques i alimentàries).(ftes y fotos ver links de la ficha)

Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua