BARCELONA

Datos del Pueblo

Calaf

Pueblo

Calaf

Municipio

Calaf / Comarcas: Anoia

Provincia

Barcelona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

3435

 

Ayuntamiento

Dirección

Plaça Gran, 2

Código postal

08280

Teléfono

93-8698512

Fax

93-8680462

Oficina Turismo

Contactar con telf. citado

Web Oficial

Calaf

Web de Interés

Calaf, Una mica d´història

E-mail municipio

calaf@diba.cat
 

Municipi de l'Anoia, al sector septentrional de la comarca, comprès dins la calma, o altiplà, de Calaf, plataforma calcària d'uns 700 m d'altitud que forma part de la Depressió Central.

Calaf: Municipi de l'Anoia, al sector septentrional de la comarca, comprès dins la calma, o altiplà, de Calaf, plataforma calcària d'uns 700 m d'altitud que forma part de la Depressió Central.

Les notícies històriques que coneixem, tot i la proximitat amb el municipi romà Sigarrensis i les afirmacions dels cronistes romàntics, s’inicien a començaments del segle XI, en el context de la repoblació. Calaf, ben aviat, quedarà vinculada a la família dels Cardona.

A finals del segle XI gaudirà de moneda pròpia (com a nota curiosa podem destacar el fet que Calaf i Sant Martí Sesgueioles comparteixen l’honor d’haver emès els primers bitllets del món, confeccionats en fulls de plàstic, l’any 1937). Les primeres notícies documentals del mercat i les fires ens apareixen al segle XIII.

Elements més representatius del patrimoni arquitectònic:

Cases senyorials

Al voltant de la plaça Gran i al carrer de Sant Jaume es poden observar diverses cases senyorials: casa Servitje, casa Mensa, cal Nadal, can Torresc

Castell

Construït durant el segle XI, el castell de Calaf es troba situat a la part alta de la població, en un punt estratègic de control de dues vies de comunicació

Convent de Sant Francesc

El convent francsicà de les Llagues de Sant Francesc, davant de l’estació de ferrocarril

Ermita de Sant Sebastià

Situada al turó que rep el mateix nom, fou erigida al final del segle XVII com a agraïment al sant per haver deslliurat la població de la pesta negra

Església de Sant Jaume i campanar

Edifici d’estil gòtic tardà, amb 40 m de profunditat, 12,5 m d’amplària i 20 d’alçada.

Església de Sant Jaume de Calaf: Edifici d’estil gòtic tardà, amb 40 m de profunditat, 12,5 m d’amplària i 20 d’alçada.

Hospital

Edifici situat al peu del castell. Destaca per l’alta Torre Quadrada, formada per carreus escaironats, i per d’altres estances com l’església.

Plaça Gran

Situada al davant de l’església, en l’antic indret on es feia el Mercat de Calaf, la plaça Gran és envoltada per edificis construïts sobre porxos

Portals de l’Hospital i de Xuriguera

Passejant pel casc antic trobareu els portals de l’Hospital i de Xuriguera, testimonis d’una reedificació dels murs del segle XVI.

Una altra manera de descobrir Calaf és seguir l’itinerari que marquen les escultures que trobem pels seus racons, llegat de les diferents Trobades Internacionals d’Escultors que s’han dut a terme a la vila, des del 1993 fins al 1996.

L'activitat econòmica més important és la indústria, especialment la de materials de construcció: als tradicionals forns de calç i teuleries s'han afegit importants fàbriques de ciment, de maquinària agrícola i de maquinària per a la fabricació de rajoles i de materials de ceràmica i de plàstic, i serradores. L'antiga indústria tèxtil (llana, lli) i de corderia i espardenyeria (cànem) és només representada pel gènere de punt. La indústria farinera (farina, pasta de sopa, galetes) era antigament la més important del municipi, amb relació a la funció de mercat per als cereals, procedents de la Catalunya occidental i d'Aragó i destinats a Barcelona.

Aquest mercat, establert pels vescomtes de Cardona, ha esdevingut darrerament centre de contractació ramadera gràcies al nou desenvolupament de la cria de bestiar. La imaginació popular, juntament amb un conegut conte d'Apel·les Mestres, ha creat la imatge del mercat de Calaf com a sinònim de reunió molt concorreguda, sorollosa i desordenada; hom ha donat aquest nom a les noves fires anuals que hi són celebrades.

El Soler Lladrús i Sant Sebastià:

El Soler Lladrús, situat vers l'extrem S del terme, sobre Sant Martí Sesgueioles, és avui un despoblat i lloc ruïnós. El poblet, conegut popularment pel Soler, existia ja al segle XIV i potser molt abans. Tenia una capella dedicada a santa Maria, coneguda també per Santa Calamanda per la tradició local, que la feia santa filla d'aquest lloc. Era tradicionalment una sufragània de Calaf servida per un membre de la comunitat canonical.((ftes y fotos ver links de la ficha)

buscador google
Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua