Datos del Pueblo |
Bigues i Riells |
Pueblo |
Bigues i Riells també Sant Pere de Bigues i el Rieral |
Municipio |
Bigues i Riells / Comarcas: Valles Oriental |
Provincia |
Barcelona |
Comunidad |
Cataluña |
Habt. / Ine 2005 |
7807 |
|
Ayuntamiento |
Dirección |
Avinguda Prat de la Riba, 167 |
Código postal |
08415 |
Teléfono |
93-8656225 |
Fax |
93-8656375 |
Oficina Turismo |
Contactar con telf. citado |
Web Oficial |
Bigues i Riells |
Web de Interés |
Bigues i Riells, cultura y patrimonio |
E-mail municipio |
bigues@diba.cat |
Bigues i Riells és un municipi del Vallès Oriental, format
per dos pobles Bigues i Riells o Sant Pere de Bigues i el Rieral, ara un
veritable poble amb carrers i botigues i capital administrativa del municipi.
El municipi, creat a partir del 1831, en què es va desfer l'antiga baronia de
Montbui, va prendre el nom de Sant Pere de Bigues, una de les parròquies més
importants de l'antiga baroniaAmb un terme municipal de 28,64 km2 d’extensió,
limita amb Sant Quirze de Safaja, Sant Feliu de Codines, Caldes de Montbui,
Santa Eulàlia de Ronçana, l’Ametlla del Vallès i Figaró. El riu Tenes i els
Cingles del Bertí (PEIN) són els dos accidents geogràfics que influeixen, de
manera important, en el relleu del municipi, i aporten els trets essencials de
la seva fisonomia.
Principals recursos turístics:
Ermita de Sant Bartomeu,
Sant Miquel del Fai,
parròquia de Sant Pere de Bigues,
espai PEIN cingles de Bertí,
castell de Montbui,
parròquia de Sant Vicenç i ermita de Sant Bartomeu
Fires i mercats
Mercat setmanal dels dissabtes (tot l’any)
Fira d’Indústria, Comerç i Turisme (setembre)
Fira de Santa Llúcia (desembre)
Barris
Can Traver, Font del Bou, Font Granada, Can Barri, Castell Montbui, el Rieral de
Bigues, Can Febrera, Diamant del Vallès, Can Regassol, el Turó, Can Carreres,
Riells nucli, els Manantials, el Racó del Bosc, Can Castanyer, la Vall Blanca,
la Vall Roja, els Saulons d’en Deu, la Pineda i boscos de Can Riells
El monestir fou fundat el 997 per Gombau de Besora, que el
1042 l'uní a Sant Víctor de Marsella. Fou un petit monestir de tres monjos i dos
beneficiats dependents d'un prior. Decaigué molt a partir de mitjan s XIV, i fou
secularitzat el 1567 i unit a l'ardiaconat menor de Girona. Procedeixen del Fai
una imatge gòtica de la Mare de Déu, ara al museu Maricel de Sitges, i la famosa
creu romànica dita de Riells, al Museu Diocesà de Barcelona.
La singularitat del paisatge de Sant Miquel del Fai
és deguda sobretot a
l'efecte de l'aigua sobre l'espai. D'una banda els rius Rossinyol i Tenes
l'envolten i el travessen, i d'altra banda l'aigua de les pluges i del desglaç
es filtra per tots els racons de la roca.
L'aigua és la responsable de les coves i de les curioses
formacions rocoses del Fai, creant una simfonia de salts d'aigua i petits llacs.
Sant Miquel del Fai muda el seu aspecte cada estació de l'any; l'aigua en varia
el paisatge i dóna lloc a imatges ben espectaculars. (ftes y fotos ver links de
la ficha)